Els paràmetres que pren una funció poden ser simplement valors que se li administren perquè la funció pugui fer alguna cosa amb ells. Aquests paràmetres són similars a variables, amb la diferència que els valors inicials d'aquests són assignats automàticament quan es crida la funció en comptes de fer-ho explícitament dins de la funció.
Els paràmetres són especificats, separats per coma, entre els parèntesis de la funció. Quan cridem la funció, passem els valors corresponents de la mateixa manera. Notem la terminologia usada els noms que s'inclouen en la definició de la funció són coneguts com a paràmetres mentre que els valors que es passen quan es crida la funció és diuen arguments.
Example 7.2. Ús dels paràmetres d'una funció
#!/usr/bin/python # Filename: func_param.py def printMax(a, b): if a > b: print a, 'is maximum' else: print b, 'is maximum' printMax(3, 4) # li passem directament els valors x = 5 y = 7 printMax(x, y) # li passem variables com a arguments
Aquí definim una funció anomenada printMax
que pren dos paràmetres anomenats a
i b
.
La funció obté el nombre major fent servir una estructura if..else
i, finalment, escriu el nombre major.
El primer ús de la funció printMax
, passa directament els valors numèrics (o arguments). En el segon ús, els arguments es passen fent servir variables. La crida printMax(x, y)
fa que el valor de l'argument x
sigui assignat al paràmetre a
i el valor de y
a b
. La funció printMax funciona de la mateixa manera en ambdós casos.